Els "Comentaris a la Constitució Europea" que presenta el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana constituïxen una guia imprescindible per a comprendre l'abast del nou text constitucional europeu. En les seues prop de 5.000 pàgines, agrupades en tres volums, més de 150 especialistes de diversos països de la Unió analitzen en detall les novetats i els reptes continguts en l'acabada d'aprovar Constitució. L'obra, publicada per l'editorial Tirant lo Blanch, és una mostra més del nostre compromís institucional amb el debat acadèmic i jurídic sobre el procés de construcció europea.
Comité d'honor
Molt Honorable Senyor Francisco Camps Ortiz
President de la Generalitat Valenciana
Excel·lentíssim Senyor Fernando Giner Giner
President de la Diputació de València
Molt Honorable Senyor José Luis Olivas Martínez
President de Bancaixa
Honorable Senyor Vicente Garrido Mayol
President del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana
Il·lustríssim Senyor Miguel Mira Ribera
Conseller-Vicepresident del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana
Il·lustríssim Senyor Vicente Cuñat Edo
Conseller Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana
Il·lustríssim Senyor José Diez Cuquerella
Conseller Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana
Il·lustríssim Senyor Alberto Jarabo Calatayud
Conseller Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana
Il·lustríssim Senyor Federico Fernández Roldán
Secretari General del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana
Presentació
Els líders dels Vint-i-cinc van aconseguir en el Consell Europeu de Brussel·les, celebrat els passats 17 i 18 de juny, un acord històric que permet aprovar el primer Tractat Constitucional de la Unió Europea. La Constitució veu la llum després de dos anys d'àrdues negociacions, intensos treballs al si de la Convenció i la recent i més nombrosa ampliació que mai es va donar abans. El text haurà de ser ara ratificat per cada Estat membre, bé en referèndum, bé en el seu respectiu Parlament i entrarà en vigor sis mesos després de l'última ratificació, fet que probablement succeïsca al llarg del 2007.
El Govern ja ha anunciat la intenció de celebrar un referèndum per a ratificar en el termini més breu possible la Constitució Europea, a inicis de l'any pròxim. Serà la primera cita del poble espanyol amb esta, i resulta recomanable fer un esforç col·lectiu, per a fomentar la participació en la campanya a favor del vot afirmatiu i acostar el text i els seus continguts a la ciutadania.
La Constitució Europea proporcionarà a la Unió Europea major legitimitat democràtica, transparència, eficàcia i proximitat als ciutadans. Per això, el Tractat Constitucional haurà de tindre el màxim suport democràtic possible que s'ha de donar, no sols en la seua aprovació pel poble espanyol sinó especialment durant la seua vigència, ja que constituïx l'oportunitat de consolidar el major espai democràtic del món.
La llei fonamental de la Unió Europea representa el trànsit definitiu del funcionalisme, que va inspirar les comunitats europees originals, fins a la fundació d'una democràcia de dimensió europea. El text que es va subscriure definitivament en el Consell de Brussel·les haurà de vetlar per una eficaç protecció dels drets dels ciutadans europeus, i garantirà la integritat territorial i la independència política dels Estats membres, d'acord amb el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 i amb la Carta de les Nacions Unides.
Espanya, per mitjà dels seus representants, ha exercit un paper protagonista durant este procés constituent, i, recolzant-se en una visió integradora d'Europa i en la defensa del mètode comunitari, ha aconseguit que el Tractat pel qual s'instituïx una Constitució per a Europa arreplegue diversos punts d'interés prioritari per al nostre país. Així, per exemple, el text constitucional acull expressament el respecte per l'estructura constitucional i política de cada Estat membre, i la potestat estatal plena, exclusiva i absoluta per a fixar l'organització territorial de cada nació. Com també la necessitat d'integrar la Carta dels drets Fonamentals en el nou text constitucional, i contribuir, d'esta manera, a assegurar una millor protecció dels interessos, drets i llibertats dels ciutadans europeus.
La nova Unió Europea necessita, més que mai, que s'articule un sistema eficaç de relació entre les seues institucions i les dels estats que la conformen. Este ha sigut l'objectiu instrumental de la Constitució, que es perfila com a eina indispensable per a seguir impulsant l'avanç de la Unió per mitjà d'un conjunt de noves regles. No obstant això, el fi últim d'este nou pas no és un altre que consolidar els èxits fins ara aconseguits i permetre als 25 que seguisquen prosperant econòmicament, políticament i socialment. Des d'esta perspectiva, oposar-se a la nova Constitució és retardar el futur col·lectiu d'Europa.
La Unió Europea ha aconseguit, per als seus membres i per als països del seu entorn, mig segle de prosperitat, pau i estabilitat. Ha contribuït a elevar els nivells de vida i prosperitat dels seus ciutadans; construït un mercat sense barreres interiors a escala europea; posat en marxa l'euro, la moneda única europea; i consolidat la veu d'Europa en el món.
Europa és un continent amb tradicions i llengües diferents, però també amb valors democràtics compartits. La Unió Europea defén estos valors i fomenta la cooperació entre els seus pobles, promovent la seua unitat i conservant al mateix temps la diversitat entre estos.
La Constitució Europea, a més, obri nous debats que tindran una implicació molt positiva a l'hora d'avançar en els fonaments democràtics de la nostra convivència. Des del Govern valencià sempre hem defés que el principi de subsidiarietat és un dels pilars de la construcció europea. Este principi suposa que la unió ha d'exercir les seues competències només en aquells àmbits on pot aportar un valor afegit respecte dels estats membres, és a dir, on puga aconseguir el fi que es proposa més eficaçment que aquells.
Per eixe motiu hem propugnat la implicació dels parlaments nacionals en el control del principi de subsidiarietat per mitjà d'un sistema d'alerta primerenca, que ha de ser exercit en el nostre cas en el senat, Cambra de representació territorial d'Espanya i les seues autonomies. El Comité de les Regions, la institució europea que reunix els representants de les regions, ciutats i entitats locals, està cridat a exercir un paper decisiu en l'associació dels poders locals i regionals als treballs de la Unió, i és la via més adequada per a la defensa d'este transcendental principi.
En suma, a la vista del nou text constitucional hem d'admetre que el debat consistix en com ha d'organitzar-se la nova Unió Europea per a promoure, de manera coherent i eficaç, els valors fonamentals que van inspirar la seua creació, així com per a defendre els interessos comuns dels seus membres i contribuir a la consecució de la pau i seguretat internacionals.
El Tractat Constitucional marca clarament el trànsit d'una Unió Europea essencialment socioeconòmica a una altra més política, que haurà de construir-se en els pròxims anys. Però no cal oblidar que, una vegada conclosa la seua missió constituent, a Europa li resta abordar amb èxit altres grans projectes polítics. El primer d'ells, fer de l'ampliació a vint-i-cinc estats, un èxit i aconseguir que els nous membres tinguen la certesa que la seua entrada s'acompanya d'una solidaritat efectiva.
Estes reflexions voldria emmarcar-les en el significat de l'obra col·lectiva que veu la llum gràcies a la iniciativa del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana. La Constitució Europea inicia ara un nou camí en un procés constituent i, per això, irreversible d'institucionalització política i democràtica. Una nova cultura, la cultura constitucional, s'obri pas en la història europea, i amb seguretat serà l'instrument per a superar errors de la recent història europea.
La societat valenciana ha estat impregnada sempre d'un fort sentiment europeista, i des de les seues institucions d'autogovern volem impulsar eixe esperit. Per això, voldria agrair al Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana la dedicació i l'interés amb què han portat a bon terme este apassionant projecte, fent real, una vegada més, la implicació de les nostres institucions en aquelles qüestions d'indubtable interés ciutadà.
La nostra col·laboració en la publicació d'esta obra constituïx una demostració palpable de la transcendència que atribuïm a l'aprovació de la Constitució Europea. Este decisiu pas ens recorda que Europa és hui una instància d'integració flexible i dinàmica que, a partir d'un dret específic, unes institucions pròpies i unes polítiques comunes, intenta aconseguir més llibertat, més seguretat i major prosperitat per a tota la seua gent.
Francisco Camps Ortiz
President de la Generalitat Valenciana
Introducció
Per a la majoria dels ciutadans espanyols, parlar d'Europa equival a parlar de futur. Europa ha sigut tradicionalment sinònim de llibertat, normalització democràtica i prosperitat econòmica. El nostre ingrés en la llavors Comunitat Europea l'1 de gener d'aquell llunyà 1986, després de la firma de l'Acta d'Adhesió el 12 de juny de 1985, ens va permetre posar en pràctica el que Varela Ortega ha denominat «agenda de modernització», recolzada en escola, rebost, obra pública, indústria i europeïtzació.
Però Europa posseïx, a més d'un contingut econòmic indubtable, un significat molt especial per a aquells que, com qui escriu estes línies, vam viure apassionadament els anys de la transició espanyola. En eixa època, la referència al vell continent constituïa una espècie d'invocació màgica, una clau que donava accés a l'Estat del Benestar que hauríem d'alçar en aquells anys. Davant d'un país enfrontat al repte de construir-se, Europa emergia ja llavors com un model a seguir.
Hui, quasi vint anys més tard, podem contemplar l'obra amb satisfacció i perspectiva. L'Estat social i democràtic de dret compta amb sòlid arrelament a Espanya, i gran part d'eixa fortalesa li la devem a la Constitució de 1978, clau de volta del nostre ordenament jurídic. Però, si bé la transició del nostre país a la normalitat democràtica i l'homologació amb les nacions del seu entorn pot donar-se per conclosa, el procés de construcció europea seguix avançant. Amb l'elaboració d'una Constitució Europea s'ha fet present, una vegada més, el principi de continuïtat, recolzat en aquelles paraules del Ministre d'Assumptes Exteriors de França, Robert Schuman: «Europa no es farà d'un sol colp, sinó en una construcció conjunta a través de realitzacions concretes, creant primer que res una solidaritat de fet.»
L'obra que arriba ara al lector és filla d'eixos dos textos constitucionals. Vull recordar ací que, amb motiu del XXV Aniversari de la nostra Carta Magna, el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana va acollir amb il·lusió i entusiasme la iniciativa del Professor Álvarez Comte, destinada a elaborar una obra de Comentaris a la Constitució Europea. Este projecte va comptar, des del primer moment, amb el suport personal del President de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps Ortiz, que va encarregar al Consell l'elaboració d'aquella. Així, el 14 de novembre del 2003, vaig poder informar a la Comissió Permanent del començament dels treballs que, després d'uns mesos de dura tasca, han desembocat en la publicació d'esta obra.
Com a President del Consell Jurídic Consultiu, vull fer públic des d'ací el meu agraïment a totes les institucions valencianes que ens han prestat el seu suport i transmés la seua il·lusió per este projecte. De manera especial, m'agradaria donar també les gràcies als Consellers de la nostra Institució, que han comprés la transcendència d'esta idea i han encoratjat incondicionalment l'edició d'estes pàgines.
Tots som conscients de la importància que, per a la nostra vida diària, tindrà la Constitució Europea. En un òrgan consultiu, garant de la correcta aplicació de l'ordenament jurídic, la repercussió d'un nou text normatiu és indiscutible. Sabem que la nova Constitució, a l'espera de la seua entrada en vigor després de les corresponents ratificacions, es convertirà en la norma de capçalera a l'hora d'emetre els nostres dictàmens. Eixa norma, a l'estil de la «Grundnorm» kelseniana, esdevindrà corol·lari de la nostra activitat informadora en el futur. Per això resulta essencial que, com més prompte millor, es convertisca en eina habitual de treball per a qualsevol jurista. Eixe és precisament el desig d'estos Comentaris: tirar llum sobre aquells punts més destacats; desentranyar el sentit últim de certs preceptes; i aconseguir, en fi, que, gràcies al coneixement i al talent dels autors, el lector puga arribar a familiaritzar-se amb aquelles disposicions que conformaran la seua esfera íntima de relacions jurídiques, polítiques i econòmiques.
Hem volgut, des del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, que este llibre constituïsca un signe de la imbricació entre les institucions i la ciutadania, que acoste el dret a qui és el seu principal destinatari, i que permeta als europeus, actors protagonistes d'esta història, conéixer més a fons el seu text constitucional. La nostra única pretensió és haver-ho aconseguit.
Vicente Garrido Mayol
President del Consell Jurídic Consultiu
de la Comunitat Valenciana
Pròleg
L'existència d'un constitucionalisme europeu no és una qüestió nova en els actuals plantejaments dogmàtics. De fet, podria dir-se que l'existència d'un ordenament jurídic europeu comú és contemporània dels distints intents de creació d'una organització supranacional europea, els antecedents històrics dels quals han de rastrejar-se segles arrere. La gestació d'este dret porta aparellada la necessària aparició d'una sèrie de principis comuns a tots els estats democràtics europeus, que conduirien a l'existència d'un anomenat Dret constitucional material europeu comú. El problema consistiria a determinar quins són eixos principis comuns.
Des de fa cinquanta anys els europeus estem construint una Europa que, al ser fonamentalment una unió d'estats, respecta la personalitat jurídica i l'interés nacional de cada membre -complint així amb aquella «Europa de les pàtries» preconitzada pel General De Gaulle- i representa per a la resta del món un exemple d'estabilitat política i benestar econòmic. Així, en el Consell Europeu de Läeken celebrat els dies 14 i 15 de desembre del 2001, es va aprovar una declaració sobre el futur de la Unió amb què s'iniciava el camí que hauria de desembocar en l'elaboració d'una constitució per als ciutadans europeus. La declaració va donar començament al més ambiciós projecte de reforma de la Unió Europea fins a la data, que desitjava assegurar l'eficaç capacitat de reacció d'una Unió ampliada en un món globalitzat. El Consell de Läeken es convertiria així en el punt de partida d'este important procés constitucional.
El president de la Convenció per al futur d'Europa, Valéry Giscard d'Estaing, que va redactar l'esborrany de la Constitució europea, va afirmar que el text constitucional hauria d'entrar en vigor, després d'un període de dos anys de ratificacions nacionals que, al seu parer, haurien de ser reeixides. A més, es va mostrar satisfet pel fet que el text acordat entre els vint-i-cinc conservara l'essencial del document originari de l'Assemblea que va dirigir, que va reunir a representants dels parlaments nacionals, governs i institucions comunitàries, i en el que va participar també activament la societat civil europea.
El fet que vint-i-cinc països, amb cultures, posicions polítiques, nivells de desenrotllament econòmic i visions diferents del que és Europa hagen arribat a acordar un text complet, detallat i operatiu, és ja un pas important. Amb esta Constitució es posa a disposició dels pobles d'Europa un document que esperem que permeta organitzar el futur de la Unió Europea en els pròxims decennis. Es tracta sens dubte d'un text ambiciós, a l'altura del que necessita Europa, sobretot a partir de la seua ampliació, a deu nous països. Eixa necessitat es farà encara més peremptòria quan es produïsca la pròxima ampliació, prevista per al 2007.
D'esta forma, la Unió Europea s'ha anat conformant de manera progressiva, i durant els últims deu anys s'ha començat a construir una unió política i s'ha establit una cooperació en àmbits com a política social, ocupació, asil, immigració, justícia i política exterior, a més de perfeccionar la política exterior de seguretat i defensa.
La Unió Europea extrau la seua legitimació dels valors democràtics que projecta, dels objectius que perseguix i de les competències i instruments que disposa. Però este projecte europeu obté també la seua legitimitat en unes institucions democràtiques, transparents i eficaces. Per això no hem de deixar de tindre en compte que és necessari aproximar les Institucions europees al ciutadà, que desitja unes institucions menys lentes i rígides, en definitiva, més eficients i eficaces. D'altra banda, fora de les seues fronteres, la Unió Europea s'enfronta així mateix a un entorn mundialitzat en ràpida mutació, i per això, Europa ha d'assumir la seua responsabilitat a partir de la globalització.
El procés «constituent» que viu Europa ha d'assentar els valors fonamentals i necessaris per a defendre els interessos comuns dels europeus i contribuir a l'objectiu de la pau, seguretat i desenrotllament sostenible.
Sens dubte, tant els treballs de la Convenció com els de la Conferència Intergovernamental han de ser valorats positivament, màximament si pensem en els antecedents de les tres Conferències Intergovernamentals anteriors. Amb això, pareix haver-se tancat un cicle històric en el procés de construcció de la Unió Europea, caracteritzat pel fet que cada vegada que es donava un nou pas (Maastrich, Amsterdam, Niça), immediatament s'adoptava la decisió de procedir a la seua modificació.
En definitiva, la Constitució europea aconseguirà, entre altres aspectes, els següents:
- Una millor sistematització, per mitjà de la simplificació dels Tractats anteriors de la Unió en un sol document.
- La constitució d'una Unió Europea com a unió d'estats i ciutadans.
- Consagració, a nivell normatiu, del principi de primacia del Dret de la Unió.
- L'elaboració d'un catàleg de Drets Fonamentals jurídicament vinculant.
- L'enfortiment del Parlament Europeu i de la Comissió Europea com a òrgans comunitaris.
- La creació d'un Ministre de Relacions Exteriors que faça més visible la Unió a l'exterior.
- Configuració del Tribunal de Justícia com a autèntic Tribunal Constitucional de la Unió.
- Importants avanços en la materialització de l'espai de llibertat, seguretat i justícia.
- Notable augment de les decisions adoptades per majoria qualificada.
- Repartiment de competències més clar i major control de la distribució competencial.
- Elecció del President de la Comissió Europea pel Parlament, amb la consegüent influència dels ciutadans a través de les eleccions europees.
Este text suggerix així la unitat econòmica i la unitat monetària, però també la unitat de codis, unitat que podríem interpretar com a unitat jurídica i constitucional, objectius que només podrien aconseguir-se després de llargs i costosos intents.
En definitiva, hui és necessari fer front a nous reptes que porten la Unió Europea a reconsiderar el seu paper, a millorar el seu funcionament, a trobar noves vies de progrés i de democràcia, i per a tot això la Constitució Europea suposa un pas més que important. La Constitució Europea desenrotllarà els principis i objectius sobre els quals s'assenten les polítiques que hagen de servir per a definir els objectius comuns, per a acordar una estratègia per a aconseguir-los i per a adaptar les institucions a estos fins, dotant-les de mitjans i estructures coherents amb les ambicions declarades.
Hui, culminat el procés d'ampliació més ambiciós de la història de la Unió, ens trobem a les portes de la ratificació d'esta Constitució Europea, i hem de comprometre'ns a seguir avançant per a fer d'Europa una realitat més present en la vida quotidiana dels nostres ciutadans. Precisament esta és una de les finalitats que ens han portat a la publicació d'esta obra.
Que estes línies servisquen, doncs, per a introduir el lector en esta obra, que no hauria sigut possible sense la intervenció de Francisco Camps Ortiz, President de la Generalitat Valenciana, que va acollir amb entusiasme la nostra iniciativa. I va prestar tot el seu esforç perquè es fera realitat.
Així mateix, voldria agrair l'indispensable suport institucional prestat pel Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i, molt especialment, pel seu President, Vicente Garrido Mayol, qui va aportar des del primer moment el seu esforç i la seua il·lusió per veure este projecte realitzat. Des de la Universitat, que ha sigut sempre el meu principal àmbit professional, no puc deixar de subratllar la dedicació i l'atenció amb què una institució destacada del món jurídic, com l'òrgan suprem consultiu valencià, ha volgut implicar-se en el debat acadèmic sobre la construcció d'Europa, referent futur i actual de qualsevol desenrotllament jurídic en el nostre país. Vaja, així doncs, al Consell Jurídic Consultiu el meu especial agraïment, per la seua valentia i decisió en embarcar-se en este apassionant projecte.
Igualment cal destacar, perquè és de justícia, que l'obra no hauria pogut dur-se a terme sense l'eficaç coordinació realitzada per Susana García Couso, el treball i bon quefer universitaris de la qual són dignes de tot elogi.
Però la realització d'estos Comentaris a la Constitució europea que, com és obvi, no pretenen ser exhaustius, es deu a tots els seus autors, els quals, a través d'un esforç inimaginable, han aconseguit, en un breu espai de temps, l'elaboració d'una sèrie de treballs d'indubtable qualitat científica. A tots ells el meu més sincer agraïment.
Enrique Álvarez Comte
Catedràtic de Dret Constitucional
Universidad Rey Juan Carlos
Sumaris
LIBRO I
LA UNIÓN EUROPEA
EL DERECHO DE LA UNIÓN.
COMPETENCIAS DE LA UNIÓN.
LAS INSTITUCIONES
I. LA UNIÓN EUROPEA: DEFINICIÓN Y OBJETIVOS
El camino hacia la Constitución europea
ROGELIO PÉREZ BUSTAMANTE, Chaire Jean Monnet, Catedrático de Historia del Derecho, Universidad Rey Juan Carlos
¿Tratado o Constitución? El valor de la Constitución para Europa
LUIS MARÍA DÍEZ-PICAZO, Catedrático de Derecho Constitucional
Constitución europea y Constituciones nacionales
PEDRO CRUZ VILLALÓN, Catedrático de Derecho Constitucional, Universidad Autónoma de Madrid
La Constitución europea y su estructura fundamental
ARNOLD RAINER, Catedrático de Derecho Constitucional, Universidad de Regensburg
El Preámbulo del Tratado por el que se establece una Constitución para Europa
JORGE RODRÍGUEZ-ZAPATA PÉREZ, Magistrado del Tribunal Constitucional
La personalidad jurídica de la Unión Europea
ENRIQUE ÁLVAREZ CONDE, Catedrático de Derecho Constitucional, Universidad Rey Juan Carlos
La responsabildiad patrimonial de la Unión Europea
VICENTE GARRIDO MAYOL, Presidente del Consejo Jurídico Consultivo de la Comunidad Valenciana y Profesor Titular de Derecho Constitucional
Los signos de la identidad europea: Los símbolos políticos de la Unión Europea
OSCAR MATEOS DE CABO, Profesor Titular de Escuela Universitaria de Derecho de la Universidad Rey Juan Carlos
Pertenencia a la Unión: adhesión, suspensión y retirada voluntaria
CARLOS CLOSA MONTERO, Profesor Titular de Ciencia Política, Universidad de Zaragoza
La revisione della Costituzione
TANIA GROPPI, Catedrática de Derecho Constitucional, Universidad de Siena
Las relaciones de la Unión Europea con los Estados miembros y los terceros Estados
CARLOS J. MOREIRO GONZÁLEZ, Profesor Titular de Derecho Comunitario Universidad Carlos III y Cátedra Jean Monnet de Derecho de la Unión Europea
La Constitución europea desde un punto de vista regional
RAFAEL RIPOLL NAVARRO, Secretario Autonómico de Relaciones con la Unión Europea y Cooperación al Desarrollo. Conselleria de Presidencia. Generalitat Valenciana
II. EL DERECHO DE LA UNIÓN
Presentation des Actes Jurídiques dans la Constitution
JÖEL RIDEAU, Catedrático de la Universidad de Nice-Sophi Antipolis, Membre de L'Institut Universitaire de France
Los Reglamentos delegados en el Tratado por el que se establece una Constitución para Europa
SANTIAGO ROSADO PACHECO, Profesor Titular de Derecho Administrativo, Universidad Rey Juan Carlos
Los Actos de Ejecución en la Constitución Europea
ANTONIO CALONGE VELÁZQUEZ, Profesor Titular de Derecho Administrativo de la Universidad de Valladolid y Mª DEL ROSARIO TÓMÁS ROLDÁN, Instituto de Estudios Europeos, Universidad de Valladolid
La publicación de los actos jurídicos de la Unión europea como elemento esencial de su apuesta constituyente
BEATRIZ TOMÁS MALLÉN, Profesora Titular de Derecho Constitucional, Universidad Jaime I
La aplicación del Derecho Comunitario por los Tribunales Españoles. Balance y perspectivas de futuro a la vista de la Constitución europea
ALBERTO JARABO CALATAYUD, Consejero del Consejo Jurídico Consultivo de la Comunidad Valenciana
La cooperación reforzada en la Constitución europea
CARLOS R. FERNÁNDEZ LIESA, Catedrático de Derecho Internacional Público, Universidad Carlos III de Madrid y Mª AMPARO ALCOCEBA GALLEGO, Profesora Ayudante Doctor de Derecho Internacional Público, Universidad Carlos III de Madrid
III. COMPETENCIAS DE LA UNIÓN
Le competenze dell'Unione europea e i relativi principi fondamentali
MARIO P. CHITI, Catedrático de Derecho Administrativo, Universidad de Florencia
Principio de subsidiaridad en la Constitución Europea
JOSÉ FERNANDO MERINO MERCHÁN, Letrado del Consejo de Estado y Profesor Titular de Derecho Constitucional, Universidad Rey Juan Carlos
Naturaleza y clasificación de las competencias
SUSANA GARCÍA COUSO, Profesora Titular de Derecho Constitucional, Universidad Rey Juan Carlos
IV. LAS INSTITUCIONES
Las Instituciones: Planteamiento general
ARACELI MANGAS MARTÍN, Catedrática de Derecho Internacional Público, Cátedra Jean Monnet de Derecho Comunitario, Universidad de Salamanca
El inacabado debate sobre las reglas decisorias en el Consejo (a vueltas con el índice de poder de España en la Unión)
MARIANO VIVANCOS COMES, Subdirector del Gabinete de Análisis de Presidencia de la Generalitat Valenciana y Profesor Asociado de Derecho Constitucional y Ciencia Política, Universitat de Valéncia-Estudi General y JOSÉ JUAN BAS SORIA, Administrador Civil del Estado
Los instrumentos de democracia directa y la Constitución Europea
LUIS JIMENA QUESADA, Profesor Titular de Derecho Constitucional, Universidad de Valencia
A) MARCO INSTITUCIONAL
La elección de los representantes al Parlamento Europeo en la Constitución Europea
CRISTINA PAUNER CHULVI, Profesora Titular de Derecho Constitucional, Universidad Jaime I
La función legislativa del Parlamento Europeo
MARTA SOUTO GALVÁN, Letrado del Parlamento de Cantabria
Función de control del Parlamento Europeo
ENRIQUE ARNALDO ALCUBILLA, Profesor Titular de Derecho Constitucional y Letrado de las Cortes Generales, Universidad Rey Juan Carlos
La función consultiva del Parlamento Europeo
PALOMA MATEO MARTÍN, Técnico de Administración General
La participación en la Unión Europea de los Parlamentos Nacionales en la Constitución europea
MANUEL DELGADO IRIBARREN GARCÍA-CAMPERO, Letrado de Cortes
Relaciones entre el Parlamento Europeo y los Parlamentos nacionales
Mª GEMMA PRIETO GUTIÉRREZ, Profesora Adjunta de Derecho Internacional Público, Universidad San Pablo CEU
El Consejo Europeo
ÁNGEL SÁNCHEZ NAVARRO, Profesor Titular de Derecho Constitucional, Universidad Complutense
El Consejo de Ministros de la Unión Europea
ENRIQUE LINDE PANIAGUA, Profesor Titular de Derecho Administrativo de la UNED
El Consejo de Ministros de la Unión Europea
PABLO FONT DE MORA SAÍNZ, Secretario General de Seguros RGA y Asesor Jurídico de la Unión Nacional de Cooperativas de Crédito
La Comisión Europea
ANTONIO PASTOR PALOMAR, Profesor Titular de Derecho Internacional Público, Universidad Rey Juan Carlos y ARACELI CANO LINARES, Profesora Titular de Derecho Internacional Público, Universidad Rey Juan Carlos
El Ministro de Asuntos Exteriores. El lento y controvertido periplo desde la cooperación política europea hasta el «Superministro» de la Constitución de la Unión europea
Mª VICENTA SORIANO GARCÍA, Profesora Titular de Derecho Constitucional, Universidad de Valencia
El Tribunal de Justicia de la Unión Europea en el Tratado por el que se establece una Constitución Europea
DÁMASO RUÍZ-JARABO, Abogado General del Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas
El Sistema Jurisdiccional de la Unión Europea en el Tratado por el que se establece una Constitución para Europa: una visión de conjunto
MARIANO BACIGALUPO SAGGESE, Profesor Titular de Derecho Administrativo, UNED y Letrado del Consejo General del Poder Judicial
Los recursos prejudicial y de incumplimiento
ROSARIO SILVA LAPUERTA, Juez del Tribunal de Justicia
El sistema jurisdiccional de la Comunidad Europea tras el Tratado de Niza
BLANCA PASTOR BORGOÑÓN, Secretaria Adjunta del Tribunal de 1ª Instancia de las Comunidades Europeas y Catedrática de Derecho Procesal, Universidad de La Coruña
El Banco Central Europeo
ANTONIO ROMÁN, Catedrático de Derecho Civil, Universidad de Extremadura
El Tribunal de Cuentas Europeo
EDUARDO RUIZ GARCÍA, Jefe de Gabinete del Presidente del Tribunal de Cuentas Europeo
El Tribunal de Cuentas
PEDRO DE VEGA BLÁZQUEZ, Cuerpo Superior de Administradores Civiles del Estado. Subdirector Jefe de la Asesoria Jurídica del Departamento del Área de Seguridad Social y Acción Social del Tribunal de Cuentas de España
B) OTRAS INSTITUCIONES Y ORGANISMOS
El Comité de las Regiones: Naturaleza, organización y competencias
CASTOR MIGUEL DÍAZ BARRADO, Catedrático de Derecho Internacional Público, Universidad Rey Juan Carlos
La participación de las entidades locales y el principio de autonomía local
ENRIQUE FLIQUETE LLISO, Abogado y Profesor Asociado de Derecho Constitucional, Universidad Miguel Hernández
El Comité Económico y Social Europeo
ALFREDO ALLUÉ BUIZA, Profesor Titular de Derecho Constitucional, Universidad de Valladolid
Agencias
JESÚS AVEZUELA CÁRCEL, Profesor de Derecho Administrativo, Universidad Rey Juan Carlos y Letrado del Consejo de Estado
Defensor del Pueblo Europeo
JOSÉ HOYO RODRIGO, Letrado del Consejo Jurídico Consultivo de la Comunidad Valenciana
LIBRO II
LOS DERECHOS Y LIBERTADES
A) PLANTEAMIENTO GENERAL
Les droits de l'homme dans la Constitution europeenne: le chameau et le cameleon
EMMANUELE DECAUX, Professeur de Droit publica à l'Université Phantéon-Assas Paris II
La Carta de Derechos: algunos problemas
MANUEL MARTÍNEZ SOSPEDRA, Profesor de Derecho Constitucional de la Universidad San Pablo CEU de Valencia
La ciudadanía de la Unión
JOAQUÍN HUELIN MARTÍNEZ DE VELASCO, Magistrado Letrado del Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas
La ciudadanía europea. El Principio de no discriminación por razón de nacionalidad
ASCENSIÓN ELVIRA PERALES, Profesora Titular de Derecho Constitucional de la Universidad Carlos III
Los extranieros extracomunitarios
CECILIA CORSI, Profesora de Derecho de la Universidad de Florencia
Los derechos fundamentales de los ciudadanos europeos
CARLOS RUIZ MIGUEL, Catedrático de Derecho Constitucional de la Universidad de Santiago de Compostela
B) LOS DERECHOS
Dignidad
Dignidad humana
PEDRO SERNA, Catedrático de Filosofía del Derecho de la Universidad de la Coruña
El derecho a la integridad de la persona
ANTONIA NAVAS CASTILLO, Profesora Titular de Derecho Constitucional de la Universidad Nacional de Educacion a Distancia
Prohibición de la tortura y de las penas o los tratos inhumanos o degradantes
JULIA RUILOBA ALVARIÑO, Profesora de Derecho Internacional Público de la Universidad Rey Juan Carlos
Libertades
El derecho a contraer matrimonio y a fundar una familia
FRANCISCO J. VISIEDO MAZÓN, Letrado de las Cortes Valencianas y Profesor de Derecho Constitucional de la Universidad de Valencia y de la Universidad Cardena Herrera CEU y JOAQUÍN J. MARCO MARCO, Profesor de Derecho Constitucional de la Universidad Cardenal Herrera CEU
La libertad de pensamiento, de conciencia y religión
JOSÉ ANTONIO SOUTO PAZ, Catedrático de Derecho Eclesiástico del Estado de la Universidad Complutense
El Estatuto de las Iglesias y de las organizaciones no confesionales
ESTHER SOUTO GALVÁN, Profesora Titular de Derecho Eclesiástico de la Universidad Nacional de Eduación a Distancia
Libertad de expresión y de información
DAVID ORTEGA GUTIÉRREZ, Profesor Titular de Derecho Constitucional y Vicerrector de la Universidad Rey Juan Carlos
Libertad de reunión y asociación
MARGARITA SOLER SÁNCHEZ, Profesora Titular de Derecho Constitucional de la Universidad de Valencia
Partidos Políticos en la Constitución Europea
ALEXANDRE H. CATALÁ I BAS, Profesor Titular de Derecho Constitucional de la Universidad de Valencia
Estatuto y financiación de los partidos políticos de dimensión europea
JAVIER GUILLEM CARRAU, Letrado Mayor de las Cortes Valencianas
Libertad de las artes y las ciencias
JULIA SEVILLA MERINO, Profesora Titular de Derecho Constitucional de la Universidad de Valencia y Letrada de las Cortes Valencianas
Derecho a la Educación
ANA FERNÁNDEZ CORONADO, Catedrática de Derecho Eclesiástico de la Universidad Complutense
Libertades económicas y principios institucionales del mercado de trabajo comunitario: el derecho al trabajo, a la elección de actividad profesional y a la libertad de empresa
CRISTÓBAL MOLINA NAVARRETE, Catedrático de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad de Jaén
Derecho a la propiedad
MARTÍN BASSOLS COMA, Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Alcalá de Henares
Derecho a la Propiedad
Mª DOLORES MÁS BADÍA, Profesora Titular de Derecho Civil de la Universidad de Valencia
El derecho de asilo en Europa
FERNANDO OLIVÁN LÓPEZ, Profesor de Derecho Constitucional de la Universidad Rey Juan Carlos
La protección en caso de devolución, expulsión y extradición
ANTONIO CUERDA RIEZU, Catedrático de Derecho Penal de la Universidad Rey Juan Carlos
Igualdad
Igualdad ante la ley y no discriminación: las políticas de género
CARMEN SÁEZ LARA, Catedrática de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad de Córdoba
Igualdad entre mujeres y hombres en la Constitución europea
ROSARIO TUR AUSINA, Profesora de Derecho Constitucional de la Universidad Miguel Hernández de Elche
La Problemática del multiculturalismo en la Unión Europea
GIANCARLO ROLLA, Catedrático de Derecho Constitucional de la Universidad de Génova
Los derechos del niño y de las personas mayores
EDUARDO ROJO TORRECILLA, Catedrático de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad de Girona y FERRÁN CAMAS RODA, Profesor Titular de Derecho del Trabajo y Seguridad Social de la Universidad de Girona
Perspectiva global de la integración de las personas discapacitadas
ÁLVARO PÉREZ-UGENA Y COROMINA, Doctor en Derecho, Investigador del Instituto de Derecho Público de la Universidad Rey Juan Carlos
Integración de las personas discapacitadas
JAIME CABEZA PEREIRO, Catedrático de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad de Vigo y MARTA FERNÁNDEZ PRIETO, Profesora Titular de Escuela Universitaria de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad de Vigo
Solidaridad
Derecho Social Europeo: De los orígenes a la nueva Constitución
ANTONIO V. SEMPERE NAVARRO, Catedrático de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad Rey Juan Carlos y ANA I. PÉREZ CAMPOS, Profesora TEU de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad Rey Juan Carlos
El ordenamiento laboral en la Constitución europea
JESÚS CRUZ VILLALÓN, Catedrático de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad de Sevilla
El derecho de participación de los trabajadores en la empresa en la "Constitución Social" Europea
JOSÉ LUIS MONEREO PÉREZ, Catedrático de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad de Granada
Derecho de negociación y de acción colectiva
JUAN JOSÉ FERNÁNDEZ DOMÍNGUEZ, Catedrático de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad de León y RODRIGO TASCÓN LÓPEZ, Profesor Ayudante de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social
Derecho de acceso a los servicios de empleo
JOSÉ LUJÁN ALCARAZ, Catedrático de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad Politécnica de Cartagena y CARMEN SÁNCHEZ TRIGUEROS, Profesora Titular de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad de Murcia
El derecho a unas condiciones de trabajo justas y equitativas
LOURDES MELÉNDEZ MORILLO-VELARDE, Profesora TEU de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad Rey Juan Carlos y MIRIAM MONJAS BARRENA, Profesora Asociada de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad Rey Juan Carlos
Prohibición del trabajo infantil y protección de los jóvenes en el trabajo
JOSÉ MARÍA GOERLICH PESET, Catedrático de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad de Valencia
Vida familiar y vida profesional
JOSÉ IGNACIO GARCÍA NINET, Catedrático de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad de Barcelona y PILAR RIVAS VALLEJO, Profesora Titular de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad de BarcelonaLa Asistencia Social en la Constitución europea
ANTONIO OJEDA AVILÉS, Catedrático de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad de Sevilla y JUAN GORELLI FERNÁNDEZ, Profesor Titular de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad de Sevilla
Derecho a la Protección de la salud
FRANCISCO ANTONIO GONZÁLEZ DÍAZ, Profesor Titular de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad de Murcia
La Constitución Europea y el Medio Ambiente
KURT RIECHENBERG, Letrado del Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas
La protección del medio ambiente
FLORENTINA NAVAS CASTILLO, Profesora Titular de Derecho Constitucional de la Universidad Rey Juan Carlos
Ciudadanía
Democracia representativa
ANTONIO TORRES DEL MORAL, Catedrático de Derecho Constitucional de la Universidad Nacional de Eduación a Distancia y CARLOS VIDAL PRADO, Profesor Titular de Derecho Constitucional de la Universidad Nacional de Educación a Distancia
Derecho de sufragio en el Tratado de Constitución para Europa
MARÍA PÉREZ-UGENA COROMINA, Profesora Titular de Derecho Constitucional de la Universidad Rey Juan Carlos
El derecho a una buena administración
SUSANA GALERA RODRIGO, Profesora Titular de Derecho Administrativo de la Universidad Rey Juan Carlos
Protección diplomática y consular
FERNANDO ALVARGONZÁLEZ SANMARTÍN, Embajador de España
Las libertades de circulación y residencia en la Constitución europea
PEDRO GONZÁLEZ-TREVIJANO, Catedrático de Derecho Constitucional y Rector de la Universidad Rey Juan Carlos y ESTHER GONZÁLEZ HERNÁNDEZ, Profesora de Derecho Constitucional de la Universidad Rey Juan Carlos
Justicia
Presunción de inocencia y derechos de la defensa
MARIEM AGUILERA MORALES, Profesora contratado-doctor de Derecho Procesal de la Universidad Complutense
C) INTERPRETACIÓN Y PROTECCIÓN DE LOS DERECHOS Y PRINCIPIOS
La garantía del contenido esencial de los derechos fundamentales en la Constitución europea
TOMÁS DE DOMINGO PÉREZ, Profesor Titular de Escuela Universitaria de Filosofía del Derecho de la Universidad Miguel Hernández y ANTONIO LUIS MARTÍNEZ-PUJALTE, Profesor Titular de Filosofía del Derecho de la Universidad Miguel Hernández
El papel del Convenio Europeo de Derechos Humanos en el sistema de Derechos Fundamentales de la Unión Europea
CARMEN MORTE GÓMEZ, Letrada del Tribunal Europeo de Derechos Humanos
Las garantías jurisdiccionales de los Derechos Fundamentales reconocidos en la Carta de Derechos Fundamentales de la Unión Europea
ARTEMI RALLO LOMBARTE, Catedrático de Derecho Constitucional de la Universidad Jaume I de Castellón
La interrelación de los sistemas de protección de los Derecho Fundamentales
JOSÉ ANTONIO PASTOR RIDRUEJO, Catedrático Emérito de Derecho Internacional de la Universidad Complutense y antiguo Juez del Tribunal Europeo de Derechos Humanos
LIBRO III
POLÍTICAS COMUNITARIAS
LAS FINANZAS DE LA UNIÓN
I. POLÍTICAS COMUNITARIAS
A) LAS POLÍTICAS COMUNITARIAS: PRINCIPIOS GENERALES
El principio de no discriminación por razón de nacionalidad y su incidencia en el marco de la imposición directa
PEDRO HERRERA MOLINA, Profesor Titular Derecho Financiero y Tributario, Universidad Complutense de Madrid y PABLO CHICO DE LA CÁMARA, Profesor Titular de Derecho Financiero y Tributario, Universidad Rey Juan Carlos
El principio de atención al desarrollo sostenible en la Constitución Europea
ANA YABAR, Catedrático de Economía Aplicada, Universidad Complutense de Madrid
La protección de los consumidores en la Constitución Europea
AGUSTÍN AZPARREN LUCAS, Letrado del Consejo General del Poder Judicial
La protección del interés económico general y de la cohesión social y territorial en la Unión Europea
Mª AMPARO GRAU RUIZ, Profesora Contratada Doctora de Derecho Financiero, Universidad Complutense de Madrid
B) DE LA ACCIÓN Y LAS POLÍTICAS INTERIORES
1. MERCADO INTERIOR
El establecimiento del mercado interior: rasgos característicos
CRISTINA GARCÍA-HERRERA BLANCO, Profesora Contratada Doctora de Derecho Financiero y Tributario, Universidad Complutense de Madrid
La libertad de establecimiento de las personas jurídicas tras la Constitución Europea
ALFREDO ÁVILA DE LA TORRE, Catedrático Escuela Universitaria de Derecho Mercantil, Universidad de Salamanca
La libertad de recepción y retransmisión de emisiones de radiodifusión televisiva y su relación con la propiedad intelectual
MERCEDES CURTO POLO, Profesora Ayudante Doctor de Derecho Mercantil, LL. M. Colegio de Europa (Brujas)
La libre circulación de mercancías: unión aduanera, cooperación aduanera y prohibición de restricciones cuantitativas
MARÍA MÚGICA ARZAMENDI, Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas
La libre circulación de capitales en la Constitución europea: Consecuencias fiscales
ALFONSO M. GARCÍA MONCÓ, Catedrático de Derecho Financiero y Tributario, Universidad de Alcalá
Capital y Pagos
FERNANDO CARBAJO CASCÓN, Profesor Titular de Derecho Mercantil, Universidad de Salamanca
Normas sobre competencia aplicables a empresas: Comentario al Artículo III-50
IGNACIO RUIZ PERIS, Profesor Titular de Derecho Mercantil, Universidad de Valencia
Normas sobre competencia aplicables a empresas: Comentario al Artículo III-51
CARMEN ESTEVAN DE QUESADA, Profesora Titular de Derecho Mercantil, Universidad de Valencia
Normas sobre competencia aplicables a empresas: Comentario al Artículo III-52, III-53 y III-54
JUAN IGNACIO RUIZ PERIS y CARMEN ESTEVAN DE QUESADA, Profesores Titulares de Derecho Mercantil de la Universidad de Valencia
Normas sobre competencia aplicables a Estados
JESÚS OLAVARRÍA IGLESIA y JAVIER VICIANO PASTOR, Profesores Titulares del Departamento de Derecho Mercantil «Manuel Broseta Pont», Universidad de Valencia, e Investigadores del Instituto Mediterráneo de Estudios Europeos
Las ayudas de Estado
ANA BELÉN CAMPUZANO, Catedrática de Derecho Mercantil, Universidad San Pablo CEU
Las Disposiciones fiscales en el Tratado por el que se establece una Constitución para Europa
MARTA VILLAR EZCURRA, Catedrática de Derecho Financiero y Tributario, Universidad San Pablo CEU
Costituzione europea: disposizioni fiscali
ANTONIO MARINELLO, Professore di Diritto Tributario, Università di Siene
El principio de coordinación fiscal en el Tratado Constitucional: una ausencia injustificada
FRANCISCO J. MAGRANER MORENO, Profesor de Derecho Financiero y Tribunal de la Universidad de Valencia y JORGE MARTÍN LÓPEZ, Profesor de Derecho Financiero y Tributario, Universidad de Valencia
Sexta Directiva y Primacía del Derecho Comunitario: repercusiones fiscales
PATRICIA BOIX MAÑÓ, Letrada del Consejo Jurídico Consultivo de la Comunidad Valenciana
Aproximación de legislaciones en Tratado por el que se establece una Constitución para Europa
CARLOS MOLINA DEL POZO, Catedrático Jean Monnet de Derecho Comunitario, Universidad de Alcalá
2. POLÍTICA ECONÓMICA Y MONETARIA
Principios y objetivos de la Política económica y monetaria de la Unión Europea
ANA YABAR STERLING, Catedrática de Economía aplicada, Universidad Complutense de Madrid
La política económica de la Unión Europea
ANA YABAR STERLING, Catedrática de Economía Aplicada, Universidad Complutense de Madrid
La política monetaria
PHILIPPE ARONDEL, Letrado del Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas
La gobernanza económica en el proceso constituyente europeo
JULIÁN TALENS ESCARTÍ, Jefe de la Asesoría Jurídica del Instituto Valenciano de Finanzas y Letrado del Consejo Jurídico Consultivo de la Comunidad Valenciana (en comisión de servicios)
C) OTRAS POLÍTICAS
La política de empleo
BELÉN ALONSO-OLEA GARCÍA, Profesora Titular de Derecho del Trabajo y Seguridad Social, Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) y Letrada de la Seguridad Social (excedente)
La política social (el Fondo Social Europeo)
ANTONIO-VICENTE SEMPERE NAVARRO, Catedrático de Derecho del Trabajo y la Seguridad Social, Universidad Rey Juan Carlos y CAROLINA SAN MARTÍN MAZZUCONI, Profesora Titular de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social, Universidad Rey Juan Carlos
La cohesión económica, social y territorial
ANTONIO V. SEMPERE NAVARRO, Catedrático de la Universidad Rey Juan Carlos y Vpte. de la Asociación Española de Dº del Trabajo y de la Seguridad Social y YOLANDA CANO, Profesora Titular de Derecho del Trabajo y la Seguridad Social, Universidad Rey Juan Carlos
La política agrícola
PATRICIA LAMO DE ESPINOSA, Asesora del Defensor del Pueblo
El Medio Ambiente en la Constitución Europea
ANA YABAR, Catedrática de Economía Aplicada, Universidad Complutense de Madrid
El derecho fundamental al Medio Ambiente y las políticas medioambientales en la Constitución para Europa
ARTUR FONTANA I PUIG, Letrado del Consejo Jurídico Consultivo de la Comunidad Valenciana y Profesor Asociado de Derecho Administrativo, Universidad de Valencia
Energía: aspectos generales e incidencia sobre la fiscalidad ambiental
PABLO CHICO DE LA CÁMARA, Profesor Titular de Derecho Financiero y Tributario, Universidad Rey Juan Carlos y PEDRO HERRERA, Profesor de Derecho Financiero, Universidad Complutense de Madrid
La Política educativa y de formación profesional ante el Tratado Constitucional para Europa. El Espacio Europeo de Educación Superior
JOSÉ CARLOS NAVARRO, Letrado del Consejo Jurídico Consultivo de la Comunidad Valenciana
D) EL ESPACIO DE LIBERTAD, SEGURIDAD Y JUSTICIA
El marco jurídico-constitucional del espacio de libertad, seguridad y justicia
CÁSTOR MIGUEL DÍAZ BARRADO, Catedrático de Derecho Internacional Público, Universidad Rey Juan Carlos y MARÍA BELÉN OLMOS GIUPPONI, Profesora de Derecho Internacional Público, Universidad Carlos III de Madrid
La Constitución europea y los extranjeros nacionales de terceros Estados
ELENA PÉREZ MARTÍN, Profesora Titular EU de Derecho Internacional Privado, Universidad Rey Juan Carlos
Reflexiones sobre el Estado de la cooperación judicial en materia civil en el seno de la Unión Europea
CHRISTOPHE LESAUVAGE, Letrado del Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas y Presidente de l'Association des Juristas en contieux communautaire
Perspectivas de futuro para el Derecho Internacional Privado Comunitario en la Constitución europea
ISABEL REIG FABADO, Profesora Asociada de Derecho Internacional Privado, Universidad de Valencia y ROSA LAPIEDRA ALCAMÍ, Profesora Asociada de Derecho Internacional Privado de la Universidad de Valencia
Cooperación judicial en materia penal en la Constitución Europea
FERNANDO MIRÓ LINARES, Profesor de Derecho Penal, Universidad Miguel Hernández y JAVIER VALLS PRIETO, Universidad de Granada.
La cooperación policial en la Unión Europea
HORTENSIA GONZÁLEZ HERNÁNDEZ, Doctora en Derecho
E) LA ASOCIACIÓN DE LOS PAÍSES Y TERRITORIOS DE ULTRAMAR
Le statut constitutionnel des régions-ultrapériphériques: bien plus qu'une curiosité, un cas exemplaire
JACQUES ZILLER, Professeur à l'Institut Universitaire Européen de Florence
F) LA ACCIÓN EXTERIOR DE LA UNIÓN
La política de seguridad y defensa europea en la Constitución europea y el nuevo marco de la Política Exterior española
JOSEP Mª FELIP SARDÁ, Profesor de Derecho Constitucional, Universidad de Valencia
Unión Europea, política exterior y Constitución. Apuntes de un viaje a Itaca
BRUNO GARCÍA-DOBARCO GONZÁLEZ, Jefe del Gabinete del Presidente. Consejo Jurídico Consultivo de la Comunidad Valenciana
Ejecución de la PESC y aplicación de los procedimientos en los demás ámbitos de actuación de la Unión: Cláusula de no afectación recíproca
Mª ANGELES CANO LINARES, Profesora Titular de Escuela Universitaria de Derecho Internacional Público, Universidad Rey Juan Carlos
La política comercial común
CARLOS GIMENO VERDEJO, Comisión Euroepa - DG Comercio
Cooperación al desarrollo y Cooperación financiera y técnica con terceros países
LUIS PERAL FERNÁNDEZ, Investigador. Programa Ramón y Cajal, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales Global Governance, Fundación para las Relaciones Internacionales y el Diálogo Exterior (FRIDE)
La Unión Europea y los acuerdos internacionales: ¿más acordes que desacuerdos en la Constitución para Europa?
FRANCISCO JIMÉNEZ GARCÍA, Profesor Titular de Derecho Internacional, Universidad Rey Juan Carlos
Relaciones de la Unión con las Organizaciones internacionales, terceros Países y delegaciones de la Unión. La cláusula de solidaridad y su aplicación
ANTONIO PASTOR PALOMAR, Profesor Titular de Derecho Internacional Público, Universidad Rey Juan Carlos
II. LAS FINANZAS DE LA UNIÓN
Principios presupuestarios y financieros en el Tratado por el que se establece una Constitución para Europa
MIGUEL ÁNGEL COLLADO YURRITA, Catedrático de Derecho Financiero y Tributario, Universidad de Castilla-La Mancha y SATURNINA MORENO GONZÁLEZ, Profesora Doctora de Derecho Financiero y Tributario, Universidad de Castilla-La Mancha
La función presupuestaria en el Tratado de una Constitución para Europa. El alcance de la potestad tributaria unánime
MANUEL GONZALO, Profesor Asociado, Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) y Letrado del Parlamento Europeo
El sistema de recursos propios de la Unión en el Tratado por el que se establece una Constitución para Europa
SATURNINA MORENO GONZÁLEZ, Profesora Doctora de Derecho Financiero y Tributario, Universidad de Castilla-La Mancha
Haciendas y Presupuestos en la Constitución Europea
FERNANDO CERVERA TORREJÓN, Catedrático de Derecho Financiero y Tributario, Universidad de Valencia y MARÍA CERVERA, Profesora Titular de Derecho Internacional Público de la Universidad de Valencia
La lucha contra el fraude
AMPARO LOZANO MANEIRO, Profesora Adjunta de Derecho Comunitario, Universidad San Pablo CEU
On adquirir-lo
Els 3 volums dels Comentaris a la Constitució Europea poden adquirir-se en la llibreria Tirant lo Blanch. (www.tirant.com / telèfon de comandes: 963392051).
Plaça de Sant Nicolau, 2 - 46001 València consultiu_net@gva.es 963131200 963869679 @CJCCV
Palau de Santa BàrbaraMapa Web Política de privacitat Accessibilitat Notes tècniques